Descripció d'un company

Aquesta persona és un noia de 15 anys i ens coneixem des de molt petites. És baixeta i molt prima, té uns cabells llargs, llisos i castanys, uns ulls d'un color verd marronós, amb una mirada expressiva. Quan la mires pots saber si li preocupa alguna cosa, si està trista, si està enfadada o contenta. És una noia que desprèn confiança, li pots explicar el que sigui que sempre t'escolta. El seu somriure s'encomana quan la veus riure tu també et sents feliç. És una persona que es preocupa per aquells que l'envolten i li agrada estar en companyia i conèixer gent nova. Li agraden els dofins que és l'animal en què se sent identificada, ja que li agrada estar amb la gent i està plena d'energia igual que ells. També li encanta la xocolata i la dansa, sobretot el ballet. Quan balla demostra tot allò que sap i es veu com disfruta.
És bona estudiant i sap que vol fer batxillerat, però no sap que vol estudiar. La seva manera de vestir no és gens complicada, sinó que amb uns pantalons texans, una samarreta i unes arrecades està molt còmoda.
Els seus somnis d'aquest any són poder passar l'ESO i el batxillerat amb bona nota i l'altre és aprendre molt de ballet per pujar de nivell.

www.flickr.com

Estiu de sol, sorra i sal

Aquest estiu vaig anar a campaments amb cinc amigues. Era el primer any que hi anàvem i no sabíem què en esperava. El lloc on estàvem acampats era a prop de Maçanet de Cabrenys. Una nit després de fer el joc de nit, vam fer la revisió de com havia anat el dia. Després ens van explicar que l’endemà ens hauríem de despertar aviat perquè agafaríem un bus i no se’ns podia escapar. En acabat, vam anar cap a les tendes i alguns van dir que aniríem a la platja i per això ens hauríem d’aixecar aviat. Jo em vaig posar dins el sac i vaig començar a imaginar com seria l’endemà. Agafàvem l’autobús i anàvem direcció Empuriabrava. Un cop allà feia  un sol espectacular i molta calor. La sensació de notar la sorra molt fina i calenta a través dels dits dels peus i pensar que després em posaria a l’aigua i en sortir notar tot el cos salat, era una sensació que no es podia explicar. Pensar que després podríem fer un partidet de volei platja i en acabar tornar a l’aigua. Finalment em vaig adormir, ja tornava a ser de dia, estava impacient per anar a la platja.

La decepció va arribar quan no ens van dir que agaféssim el banyador i sentir que deien que anàvem a Figueres. Però ben mirat, no va estar gens malament vam fer una gimcana fotogràfica per Figueres. Tots ens vam quedar amb les ganes d’anar a la platja. Per això més tard, en el mes d’agost vam quedar tots un dia per poder disfrutar del sol i de la sal, de la sorra no perquè vam anar a Colera i la platja era de pedres. 

www.flickr.com