Aquest estiu vaig anar a campaments amb cinc amigues. Era el primer any que hi anàvem i no sabíem què en esperava. El lloc on estàvem acampats era a prop de Maçanet de Cabrenys. Una nit després de fer el joc de nit, vam fer la revisió de com havia anat el dia. Després ens van explicar que l’endemà ens hauríem de despertar aviat perquè agafaríem un bus i no se’ns podia escapar. En acabat, vam anar cap a les tendes i alguns van dir que aniríem a la platja i per això ens hauríem d’aixecar aviat. Jo em vaig posar dins el sac i vaig començar a imaginar com seria l’endemà. Agafàvem l’autobús i anàvem direcció Empuriabrava. Un cop allà feia un sol espectacular i molta calor. La sensació de notar la sorra molt fina i calenta a través dels dits dels peus i pensar que després em posaria a l’aigua i en sortir notar tot el cos salat, era una sensació que no es podia explicar. Pensar que després podríem fer un partidet de volei platja i en acabar tornar a l’aigua. Finalment em vaig adormir, ja tornava a ser de dia, estava impacient per anar a la platja.La decepció va arribar quan no ens van dir que agaféssim el banyador i sentir que deien que anàvem a Figueres. Però ben mirat, no va estar gens malament vam fer una gimcana fotogràfica per Figueres. Tots ens vam quedar amb les ganes d’anar a la platja. Per això més tard, en el mes d’agost vam quedar tots un dia per poder disfrutar del sol i de la sal, de la sorra no perquè vam anar a Colera i la platja era de pedres.
www.flickr.com
www.flickr.com
